No puc oblidar-te

He tornat a somiar amb tu
i m'he adonat de que encara no t'he oblidat,
de que encara t'estimo,
i de que ets tot en el que sóc capaç de pensar.

M'agradaria saber si encara penses en mi,
encara que només sigui un pensament fugaç,
i saber si algun cop has sentit com si em necessitessis
i si t'hagués agradat tornar a tenir-me al teu costat.

He recordat la teva veu, el teu somriure, els teus ulls,
i m'he enfonsat en veure que no t'he oblidat,
que encara ho recordo tot de tu.
No saps quant t'arribo a necessitar...

Podria deixar de somiar-te,
deixar d'enyorar els teus llavis,
començar a oblidar-te,
però només sóc capaç de desitjar que tornis.

Suposo que mai llegiràs això
perquè per tu ja no dec ser res.
I tant de bo pogués jo dir el mateix, petitó,
però continuo enamorada del teu somriure.